MOCMAO

LAS ESTACIONES




TO: Les saisons. França. 2015. 97 minuts. Idioma: castellà. TP

Director: Jacques Perrin, Jacques Cluzaud . Guió: Jacques Cluzaud, Stéphane Durand, Jacques Perrin. Fotografia: Michel Benjamin, Laurent Fleutot, Eric Guichard.



Música: Bruno Coulais. Intèrprets: documental.
Premi César al Millor Documental.

En l'Edat de Gel l'hivern durava 80.000 anys, però en un breu termini de temps va sorgir un immens bosc que va cobrir tot el continent. Amb la nova configuració planetària va arribar la transformació: es va establir el cicle de les estacions que arriba fins als nostres dies, el paisatge va patir una increïble metamorfosi, i tant la flora com la fauna van evolucionar. A mesura que la història començava, van sorgir els boscos verds i l'Homo Sapiens, nouvingut, va començar a modificar la naturalesa. D'aquest manera, començava l'agitada i indissoluble relació que uneix la humanitat amb el regne animal.
Entre els documentals de naturalesa que s'han anat fent familiars en els cinemes a partir de l'última dècada i mitjana, potser siguen els de el francès Jacques Perrin els que més recorregut informatiu, comercial i artístic han aconseguit. En Nómadas del Viento (2001) i Océanos (2009) es notava l'esforç de producció, i per tant de diners; els mitjans tecnològics i econòmics necessaris perquè la imprescindible paciència que va unida a la filmació d'aquest tipus de pel·lícules no quedés a la intempèrie.
Unes característiques que es repeteixen, encara que en un to més didàctic i familiar, en la seua nova obra, una vegada més acompanyat en la direcció per Jacques Cluzaud: Les estacions, un recorregut per part de la història de la humanitat a través del dia a dia i els canvis estacionals d'alguns dels animals que han acompanyat a la raça humana en aquest periple vital.
Encara que la presència de les persones, quasi imperceptible, però presència per fi, atorguem un nou sentit al treball de Perrin i Cluzaud, i fins i tot ho porta fins a una nova dimensió de pensament, la pel·lícula és tant millor com més pura, com menys explicativa, com menys discursiva sobre les destrosses de la raça humana, i com menys intervé el llenguatge cinematogràfic convencional, amb les seues lleis de posada en escena, els seus plànols, contra plànols i plànols detall. Son of Shaft.

Horari:
dimecres 21 a les 18 h i 22:30 h
dijous 22 a les 18 h i 22:30 h
divendres 23 a les 22:30 h
dissabte 24 a les 22:30 h
diumenge 25 a les 18 h i 20 h

LES PROJECCIONS ES REALITZARAN AL CENTRE COMERCIAL EL TELER.

 

MAÑANA


TO: Demain. França. 2015. 118 minuts. Idioma: francés sub. castellà. TP
Director: Cyril Dion, Mélanie Laurent. Guió: Cyril Dion, Mélanie Laurent. Fotografia: Alexandre Léglise. Intèrprets:  Cyril Dion, Mélanie Laurent, Pierre Rabhi.
 Premi César al Millor Documental. 

 HORARI:
dimecres 28 a les 18 h
divendres 30 a les 20 h
dissabte 1 a les 22:30 h
diumenge 2 a les 22 h

LES PROJECCIONS ES REALITZARAN AL CENTRE COMERCIAL EL TELER.


Hi ha gent que defensa la igualtat de les persones independentment del sexe, religió, ètnia o país de naixement. Hi ha gent que defensa el sosteniment racional de la natura alhora que crítica un inútil increment progressiu de la productivitat que ens aboca cada vegada més ràpidament cap a un caos si no cap a un cataclisme natural. Però, malauradament, també hi ha gent, i massa, per cert, a qui tots els anteriors els semblen uns «radicals». Irrita molt quan polítics i prohoms utilitzen de manera despectiva la paraula radical per a atacar feministes, ecologistes o lluitadors per les igualtats.
Ara també està de moda la paraula «activista», que si bé no és usada de vegades despectivament, si ho és com a reduccionista. Podem llegir a diferents revistes i pàgines web ressenyes sobre Demain on l’anuncien com “una pel·lícula co-dirigida per l'activista Cyril Dion i l'actriu Mélanie Laurent”. Amb aquesta denominació, sembla que el senyor Dion és un home que es dedica a organitzar manifestacions, vagues i protestes i ara ha dirigit un documental, cosa que tradicionalment coneixem com “un maldecap”.
Cyril Dion (activista que no assisteix passiu al deteriorament social i natural) és un escriptor, poeta, actor i realitzador francés que, després d’assistir durant 3 anys a l'Escola d'Art Dramàtic Jean-Périmony i d’una curta carrera com a comediant, es va convertir en coordinador de projectes per a la Fundació Hommes de Parole on va participar en diversos congressos. Va crear després amb Pierre Rabhi el moviment Colibris, lloc on naixen, entre altres coses, el Projecte Oasis, la revista Kaizen i el documental Demain, guanyador del darrer premi Cesar al millor documental.
El film ha estat un gran èxit a França, i també a Bèlgica i a Suïssa. Partint de la publicació d'un recent estudi que anunciava la possible desaparició de la raça humana abans de l’any 2100, un reduït equip de 6 persones (entre les quals es trobaven Dion i Laurent) s'embarcaren durant mesos per tal d’iniciar una investigació i filmar aquest documental a través de 10 països. Tot i l'alarmant inici catastrofista, el documental intenta aconseguir que la gent siga conscient que té a les seues mans la possibilitat de canviar eixe inexorable destí al qual les grans multinacionals i els governs ens dirigeixen. Així ens ho relata el director «... em vaig plantejar la qüestió de saber com podíem mobilitzar a la gent entorn, no sols a l'ecologia, sinó també a l'educació o l'economia i mostrar que tot hi estava connectat. Vaig pensar que ens calia fer una pel·lícula que no sols diguera al públic què és el millor, sinó mostrar en quin món podríem viure demà i que els fera somiar. Per a què, en finalitzar la pel·lícula, tots eixiren de la sala pensant que els agradaria viure en un món així de diferent i què poden fer per a construir-lo.»
Le Nosferat.


 
BICICLETES VS COTXES


TO: Bikes vs Cars. Suècia. 2015. 90 minuts. Idioma: anglés, portugués, castella. Sub. català. TP
Director: Fredrik Gertten. Guió: Fredrik Gertten. Fotografia: Kiki Allegier, Janice D’Avila. Música: Florencia di Concilio. Intèrprets: documental.
CENTRE CULTURAL CAIXA ONTINYENT
divendres 23 a les 19 h
Tràiler:  


El món està immers en una gran crisi global que tard o d'hora s'haurà d'afrontar: el canvi climàtic, l'esgotament dels recursos fòssils, i la contaminació urbana i dels oceans.
La bicicleta s'erigeix com una poderosa eina per al canvi, però la indústria automobilística inverteix milions de dòlars cada any per afavorir els seus negocis.
Bicicletes vs Cotxes ens presenta diversos activistes i pensadors que lluiten per aconseguir ciutats més sostenible. Es neguen a deixar d'anar amb bicicleta, tot i l'augment del nombre de morts en accidents de trànsit.



MARIOLA, SERRA DE LLIBERTAT


TO: Mariola, serra de llibertat. Espanya. 2015. 60 minuts. Idioma: català. TP
Guió i direcció: Matilde Alcaraz i Santi Hernández. Fotografia: Miguel A. Jiménez. Intèrprets:  documental.
CENTRE CULTURAL CAIXA ONTINYENT
dijous 29 a les 19 h presentada pels guionistes i directors.

Mariola, serra de llibertat busca l'essència de la serra a través de la gent que més la coneix, aquells que treballen, viuen o s'inspiren en la Mariola. Persones de Bocairent, Alcoi, Banyeres, Agres, Alfafara, Cocentaina o Muro, orgullosos d'una serra que els dóna identitat.
El documental mostra el patrimoni arqueològic, històric i mediambiental d'un paisatge viu i en constant transformació, un ric mosaic de cims, plantes, herbes, fonts, fauna, masos, castells, ermites o caves.




MINÚSCULOS, 
EL VALLE DE LAS HORMIGAS PERDIDAS

TO: Minuscule: La vallée des fourmis perdues . França. 2014. 82 minuts. Idioma: castellà. TP
Director: Thomas Szabo, Hélène Giraud. Guió: Thomas Szabo, Hélène Giraud. Música: Hervé Lavandier. Fotografia: animació. Intèrprets: animació.

CENTRE CULTURAL CAIXA ONTINYENT
dissabte 1d'octubre a les 17 h 

Tràiler: http://www.youtube.com/watch?v= Cio2tVP2bHk
Nominada a Millor Pel·lícula d'Animació als Premis del Cine Europeu. Millor Pel·lícula d'Animació als Premis César.

Una enginyosa pel·lícula d'animació que ofereix un altre exemple de com els francesos tenen una manera diferent de fer dibuixos animats, altra forma de cine per a espectadors menuts, que poden identificar-s’hi, reflexionar i imaginar sense diàlegs, amb una brillant banda sonora i efectes de so. 
 

LA VIDA EN LLAMAS


TO: La vida en llamas. Espanya. 2015. 78 minuts. Idioma: castellà. TP
Director: Manuel H. Martín. Guió: José F. Ortuño i Jorge Laplace. Fotografia: Sergio Caro. Intèrprets:  documental.
CENTRE CULTURAL CAIXA ONTINYENT
dimecres 5 d'octubre a les 19 h
Tràiler: http://www.youtube.com/watch?v= WoUtoSA5GVo


Andalusia, estiu, una de les pitjors zones del planeta per a lluitar contra el foc. Les altes temperatures i el tipus de bosc la converteixen en un polvorí natural. Per combatre'ls existeix un operatiu especial, un cos d'elit que s'enfronta als incendis d'una forma única en el món: l'atac directe. Aquest dispositiu rep el nom de BRICA. Un helicòpter els trasllada a primera línea de foc i únicament armats amb motoserres, destrals i valor, lluiten contra les flames.
La vida en llamas, narra la vida quotidiana d'una d'aquestes brigades, sempre alerta a un avis de foc per una ràpida intervenció. 

1 comentari:

Subscriure's a: Missatges (Atom)